Jo sols vull (Joana Raspall)

Jo sols vull

(Joana Raspall)

Tinc un vas que és tot ple d'or

i un sac nou ben ple de blat.

No sé amb quin fi me'ls han dat;

no sé quin pes em fan al cor.

Ho duc tot dins de la mà

i no sé què m'haig de fer!

Si tu ho vols, et puc dir: -Té!

per a tu tot l'or i el pa.

Jo en tinc prou amb llum de sol,

blau de mar i verd de pins,

i amb les flors i els cants tan fins

de les aus tot fent el vol.

Jo sols vull un dolç mot teu

i, per nord, el dit de Déu.

                Aquesta poesia està tota feta amb monosíl·labs. És un joc de paraules i versos.

Els Encants i l'escudella de Sant Antoni.

 La celebració de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, arrenca d’un culte popular d’hivern d’origen precristià. Aquest sant màrtir, que hauria viscut entre els segles III i IV, és representat sovint acompanyat d'un porc a causa de la guarició d’un garrí que hom li atribueix, i és considerat el protector dels animals domèstics, de càrrega i, per aquesta raó, patró dels traginers, així com advocat de les persones malaltes. 

Temps enrere la celebració més rellevant al país tenia lloc a l’església de Sant Antoni de la Grella, on es portaven a beneir els animals domèstics amb el corretjam guarnit de cintes de colors. Després de la missa major i de cantar els goigs al sant patró, es preparava una escudella per als assistents. De fet, l’aplec en aquesta església massanenca continua convocant la gent del poble. Tanmateix a totes les parròquies es feia la subhasta dels encants de sant Antoni amb ofrenes dels veïns, sobretot orelles i peus de porc, a benefici de l’església i com a mostra de devoció. 

Avui dia la festa del sant guaridor coneix nous continguts i significats. La benedicció dels animals ha deixat de ser una celebració comunitària, tot i que encara hi ha qui demana la protecció dels animals domèstics. Els encants de sant Antoni es continuen celebrant a diferents indrets; tal vegada, però, la subhasta més popular és la que es desenvolupa a la plaça de l’església de Sant Pere d’Escaldes-Engordany, organitzada per aquest Comú, i que des de fa uns anys se celebra el primer diumenge de febrer després de la Candelera. Els tradicionals encants s’han convertit en subhasta de les diverses donacions del veïns i comerços del poble a benefici dels més pobres, que gestiona Càritas. La festa continua amb actuacions de l’Esbart Santa Anna i una botifarrada popular organitzada per l’associació de Pro turisme de la parròquia.

Els actes més religiosos i tradicionals que envoltaven la festivitat de Sant Antoni van donar pas a una altra celebració de caràcter festiu i molt popular, l’escudella. Des de 1970 i arran de la iniciativa d’un grup de comerciants de l’avinguda Meritxell, que més tard conformen la Confraria d'Escudellaires de Sant Antoni, se celebra cada 17 de gener un àpat comunitari en què es convida tots els presents a escudella. Aquest plat de pagès, que vol ser expressió d’una cuina tradicional, se serveix amb els seus corresponents talls de mandonguilles, botifarra negra, botifarra blanca, bringuera... acompanyat de vi, de pa de sègol i, per postres, es reparteix Tortell de Sant Antoni.

Desproveïda d’aquella primera connotació religiosa, actualment, l’escudella de Sant Antoni és una celebració festiva comunitària que s’ha estès a d’altres parròquies i que ha generat un moviment associatiu. Canillo, Encamp, Ordino, La Massana i Escaldes-Engordany també organitzen i celebren l’escudella el mateix dia. A Sant Julià de Lòria, però, aquesta àpat comunitari se celebra dies més tard, el 20 de gener. És l’escudella de Sant Sebastià.

Curiositat: Els encants se celebren a la parròquia d’Escaldes-Engordany i l’escudella es va iniciar a Andorra la Vella i s’ha estès a tot el territori. 




Relació amb altres expressions patrimonials 
En l’àmbit del cicle festiu: els tres tombs i la benedicció dels animals. 
En l’àmbit domèstic: La matança del porc

Material documental i bibliogràfic
AEA. Arxiu d’Etnografia d’Andorra. Àrea de Recerca Històrica. Patrimoni Cultural
Fons audiovisual. Arxiu Històric Nacional

El secret de la vaca Bruna (conte).

Aquesta vaca tan simpàtica i tan del nostre país, Andorra, té Facebook. A més de simpàtica, és un vaca dels nostres dies i li agraden les tecnologies 2.0. Per tant, si pitgeu damunt del dibuix podreu visitar el seu Facebook.

Aquest conte ha estat una iniciativa del mossèn del nostre poble, Canillo: bon regal d'aquestes festes. 

La Bruna, a través de la seva aventura, ens passeja per llocs ben coneguts del nostre país (la Casa de la Vall, el Santuari de Meritxell...). Si teniu ocasió de passar per Canillo, no deixeu d'aturar-vos a Aina per comprar un conte per un preu simbòlic d'un euro. A part de poder tenir un conte ben entretingut, ajudareu als nens que van a Aina.

Tortell de reis (Magi's cake)

In my country, Catalonia, we it this dessert the 6th January, for the Magi's day. Normally we hide a surprise and a bean in the marzipan filling. It is said that the person who gets the bean pays the meal and washes the dishes, and the one who gets the surprise is the king/queen of the day. 
Before starting I recommend you not to be impatient, because the secret of success with this recipe depends on respecting the waiting times.

http://www.thesecretlarevista.com/en/12/6116/Tortell_de_reis_(Magis_cake).html

Ara que l'any s'acaba. (poesia)

Ara que l'any s'acaba
(Martí i Pol)

Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.
Tot se'n revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

Bon any a tots!

Bon any 2013!!

Que acabem tots els projectes començats i que n'encetem d'altres amb molta il·lusió.