Els dies
(Isabel Barriel)
Mira com passen els dies,
comencen, avacen, s'acaben,
remuguen a voltes mandrosos
i fan carreteres
pels camps incerts curiosos del temps.
Hi ha uns dies que destaquen
i ballen contents i canten i s'amaguen
i volen que els busquis després al pou dels records.
Hi ha d'altres ben tristos
decorats amb flonjos núvols negres o grisos
que ens espanten com les pitjors tempestes terribles amb llamps i trons.
I uns altres neixen avorrits
i gemeguen quan són encara petits,
creixen i es perden de seguida a l'aiguabarreig de l'oblit.
I... què passa a la vida amb aquelldia especial?
El que t'il·lumina a l'albada amb el sol tot vestit de blanc,
el que et pinta les hores amb pinzellades de safirs i diamants,
el que t'omple l'horitzó d'esperança
i els rius del voltant d'aigües serenes i clares,
el que entra a l'existència en silenci al matí i es queda,
el que alimenta amb efluvis i flaires de flors el teu cor,
el dia que trobes l'enginy o la clau del tresor,
el que et desvetlles al ritme sonor de les onades del mar,
aquell que t'estira la musculatura facial i et fa riure una mica de tot...
