16.3.14
13.3.14
5.3.14
Els arlequins de Canillo.
Continuem citant a Pere Canturri:
"A Canillo, eren famosos els arlequins. Disfressats de blanc amb la roba coberta de pedaços de colors i la cara tapada per una mena de careta de tela metàl·lica, eren el terror amb els fuets que feien espetegar tallant l'aire gelat de la muntanya. Si alguna parella de fora de la parròquia s'atrevia a anar a ballar a Canillo, tenia per segur que la noia hauria de sortir al ball amb un arlequí. No hi cabia oposició. (...) A tottes les noies els feien por i a tots respecte, però seempre n'hi havia alguna que sentia prou curiositat per trobar-se amb un arlequí per ballador i penetrar la careta per conèixer qui era. Ens consta que a vegades, hi havia hagut dones que empraven aquesta disfressa".
Els gegants de Canillo, el Ventura i l'Hosta, van disfressats d'arlequins.
3.3.14
El Cullerot d'Encamp: recuperant una tradició de Carnaval.
El Cullerot d'Encamp
Segons Pere Canturri a "Arrels andorranes":
"A Encamp, sortia el Cullerot, portava la cara emmascarada i un barret en punxa. A la cintura, li penjava un seguit d'esquelles que en saltar i ballar feia dringar a desdir. Del coll li penjava un sarró o morralló ple de cendra que escampava damunt de tothom amb un gros cullerot de fusta que duia a la mà. Quan acabava la cendra empaitava a cops de cullera i apallissava a tothom que podia atrapar."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)