Els vostres fills no són els vostres fills.
Són fills i filles de l’anhel de la vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres, però no vénen de vosaltres,
i malgrat que són amb vosaltres no us pertanyen.
Podeu donar-los el vostre amor, però no els vostres pensaments,
ja que ells tenen els seus propis pensaments.
Podeu donar allotjament als seus cossos, però no a les seves ànimes,
perquè les seves ànimes habiten a la casa del demà,
la qual vosaltres no podeu visitar, ni que fos en somnis.
Podeu esforçar-vos per ser com ells, però no pretengueu fer-los com vosaltres.
Perquè la vida no va cap enrere ni s’entreté en l’ahir.
Vosaltres sou els arcs des d’on els vostres fills són llençats com fletxes vives.
KHALIL GIBRAN
(extret del blog "A l'atzar agraeixo").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada