Mestres grans amb criatures petites.

Mestres grans amb criatures petites

E n aquesta ocasió, et proposem que opinis a partir de l'article de la Clara Guindulain. Quina és la teva experiència? Què en penses, de la situació que es planteja?


Mestres grans amb criatures petites

Quan em plantejo aquesta qüestió i penso en les diferències entre mestres grans i joves, el primer que em ve al cap és preguntar-me què necessita una criatura d'educació infantil de la seva mestra: afecte, seguretat, tranquil·litat, fermesa, límits, atenció, ordre, coneixement, sensibilitat, alegria, il·lusió per la vida... Tot això ho pot oferir una mestra gran i també una mestra jove. És més una qüestió de tarannà, no pas d'edat.
Nosaltres, les mestres grans, a més a més d'exercir la nostra professió, som persones, de la mateixa manera que ho són les mestres joves. Però potser sí que hi ha algunes vivències que experimentem de manera diferent, precisament a causa de la nostra edat i també perquè els anys viscuts molt probablement han fet canviar la nostra mirada.
Les mestres grans hem viscut més experiències, bones i dolentes. Tenim més seguretat (en principi...). Tenim més anys físics i, per tant, pot ser que patim més mals (el cos no és el mateix del de fa uns quants anys). Molt probablement, hem estat mares i, per tant, sabem què pot preocupar les famílies i per això ens podem posar més fàcilment en la seva pell.
Però també podem caure en l'error de pensar que allò que sempre ens ha funcionat no ho hem de canviar ni revisar. Podem pensar que, només per l'edat que tenim, ja som especialistes i ningú no ens ha de venir a explicar res. Podem deixar de formar-nos, perquè ja ens hem format prou. Podem caure en el desànim, perquè volíem canviar el món i resulta que, a hores d'ara, el món no ha canviat tant. Podem perdre la fe.
La nostra feina ens demana que ens adaptem contínuament, requereix que ens revisem i que ens reciclem periòdicament. No ens podem permetre perdre la confiança en els infants ni en l'educació. Si sentim que, per l'edat o pel que sigui, estem en un estat de fort desànim o d'esgotament, potser ens hem de plantejar seriosament si hem de continuar a l'escola. Si no podem encomanar les nostres ganes d'aprendre, la nostra alegria de viure, val més que ho deixem estar. I això, com dèiem al començament, no és només una qüestió d'edat, sinó del que pot arribar a oferir una persona, tingui els anys que tingui.

Clara Guindulain

Mestra d'educació infantil

Nou fòrum a la web de Graó.