22.2.13

Centenari de la Joana Raspall.


S'obre l'any Joana Raspall, nascuda el 1913, per tant aquest any serà centenària al mes de juliol. Aquí us deixo la pàgina web del seu centenari i també el seu bloc personal. Per anar-hi piqueu damunt la imatge.




Aquí us deixo una de les seves poesies:

DOS CUQUETS


Un cuc diu a l'altre:
- Amiguet, d'on véns?
fas molt mala cara;
no m'agrades gens!

- Ai, si tu sabessis!
M'he vist obligat
a marxar de casa...
- Doncs, què t'ha passat?

- El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!

Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.

14.2.13

La Quaresma.




Avui tamé comense la CORESMA. Coresma ve de coranta. Coranta dies abans de la Pasqua. Coranta ere (i encara u és) un numbro magic: lo diluvi va durá 40 dies i 40 nits, Moises va passar 40 dies a la muntanya i Jesus 40 dies al desert. Lo Ali-Baba lacompañaven 40 lladres. I a con vos enfadeu am algú li fotrieu 40 óst..! Pró això ve de lluny! Abans que su fesson seu les religions (los de lislam tenen lo ramadá que tamé son 40 dies) ja los romans , i abans tamé , tiniven astipulat un tems que la gent feven bondat a l'hora de minjá i beure. I aixó eren cap a 7 setmanes o 40 dies que es lo que dure la Coresma. Sa de doná tems al cos que as refasso de les bacanals!! Després los capellans i van afegir lo de la penitencia i allo de "polvo eres i en polvo te convertirás". I los únics que minjáven carn i ous eren ells!! i així estaven de grassos!!
Au, bona CORESMA, i feu un poc de regim que no us fara mal!!



13.2.13

Les coques de la Conxita.


Bon profit!!!!

La matança del porc a Canillo


Tradició que per aquesta época es feia a cada casa de la parròquia i que ara s'està recuperant per part de la gent gran.
Andorra basa la seva gastronomia en la seva manera de viure. La seva economia eren vaques, ovelles i porcs. Per tant, els aliments base era la carn, la llet i el formatge; d'aquí surt el formatge de tupí, fermentat en un recipient de fang amb all i aiguardent.
El plat de verdura més típic és el trinxat, preparat amb col verda, trumfes i talls de cansalada, que sol acompanyar-se amb arengades i bitxo.
A l'hivern amb la matança del porc, obtenien una gran quantitat d'embotits: la donja, la bringuera, el bull, el bisbe, la llonganissa, la botifarra i el pernil que servia de base a les rostes amb mel.



De tot això, en surt "Lo Mandongo" o "Lo Mondongo" que és el conjunt de carn i additius amb què es prepara l'embotit del dia de la matança; també es refereix al procés d'elaboració de la carn i els embotits.

Amb els nens de l'escola, vam poder observar el procés de l'elaboració de les botifarres. Molt interessant per la curiositat dels infants!!!

Aquí us deixo unes imatges.










10.2.13

Educa 43





Sortim en una revista educativa. Gràcies a Jordi Coll, Jordi Molina i Joan Torralba.

6.2.13

Sistema educatiu a Finlàndia.



Hi ha un país que els nens van a l'escola menys hores al dia i són els millors, hi ha un país que els professors no són avaluats, però la seva feina és valorada per les famílies. És Finlàndia!!


4.2.13

Pregó de Carnestoltes.



PREGÓ DE CARNESTOLTES


Sóc el Carnestoltes,
el Rei dels poquesoltes.
Us faig saber que he arribat
i que l’avorriment ja s’ha acabat.

La gresca ja és aquí.
Anem-nos a divertir.
cantarem, ballarem i riurem
i d’allò més bé en ho passarem.

Petits i grans, menuts i gegants,
poseu-vos disfresses ben elegants!
Aprofiteu i fem xerinola
una estona cada dia a l’escola.

A les monitores i coordinadores,
que maques que sou totes!
Però una cosa us diem
mentre mengem
canteu-nos cançons
o farem guerra de cigrons.

La festa ja és aquí,
i perquè sigui així,
aquestes consignes anem a  sentir!!

Dilluns, dimarts i dimecres
una consigna diferent heu de portar
per a la gresca poder participar.

AVUI, DILLUNS DEL REVÉS
LA ROBA US HEU DE POSAR.

DEMÀ DIMARTS DEL VOSTRE ESPORT PREFERIT,
TRIEU UNA PEÇA AMB DELIT.

AQUEST DIMECRES, DEIXEU TOTS ESPATARRATS,
VENIU DE PROFES DISFRESSATS.

Que comenci la festa!
Que comenci el Carnaval!
Que comenci la gresca
i el terrabastall!!


3.2.13

Carnestoltes quinze voltes.




La Candelera



La Candelera

Se celebra el 2 de febrer, tal com diu el refrany: "La Mare de Déu del Candeler, a dos dies del febrer".

La Candelera és el dia que es desmunten els pessebres i es desen les figures fins a l'any vinent, tanca el cicle de Nadal i comencen les celebracions de les festes de Carnestoltes que precediran a la Quaresma. Aquesta condició de moment de transició és ben present en el nostre refrenyer quan diu: "Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera", o quan es refereix a l'allargament del dia: "Per la Candelera, una bona entera".

Extret de: "Les festes tradicionals que no es poden perdre", d'Antoni Dalmau.