Aquí deixem un dels seus poemes de Nadal.
La nit de Nadal
el bosc s'engalana;
els avets s'estiren
per fer la sardana
entorn del nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s'hi
i diu amb tristor:
- Jo ja no sóc bona
per res; ni tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
- Sí, que vals! No ploris!
Seràs el tió!
Joana Raspall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada