27.9.14

Inici de tardor (poema).



Inici de tardor



La tardor m'arriba de puntetes,
sense fer soroll, ben quietament
acollint encara móres i orenetes
i mantenint el rostre resplandent.
No marxa de sobte
aquella claror d'estiu, 
ni l'aire ros i càlid,
tampoc les llargues hores.
No fugen entusiasmes, 
només impercentiblement
ens apropa els capvespres
difuminant els colors plàcidament
i omplint-me els ulls de violetes.

                                                           Carme Rosanas