 |
Nit de Nadal
Nit màgica,
nit de Nadal.
Camins de neu,
camins de pau,
espurnes d'estels
brillant per l'aire
plens d'amor
i enyorança.
Un estel ens abraça
amb llum i esperança.
28.12.12
27.12.12
17.12.12
13.12.12
Premi dardos.
Acabo de rebre el primer premi en aquest bloc i, la veritat, és que fa molta il·lusió.
Sempre agrada reconeixement a la feina feta. Moltes gràcies al bloc Trencaclosques, que és qui me l'ha atorgat.
Aquest premi es vol reconèixer l'esforç, la dedicació i la creativitat dels blocs.
Les condicions en rebre'l són:
- Incloure la imatge del Premi Dardos.
- Esmentar el bloc o blocs que l'han atorgat i fer-hi un enllaç.
- Repartir-lo a 15 blocs, els quals es considera que reuneixen les carcaterístiques abans esmentades.
"El cuc" Aula d'Acollida.
Bitàcola de Classe.
Recursos per a l'Educació Especial.
Diari d'una mestra d'Infantil.
Buscant idees.
Aula d'Acollida Llagostera.
Bloc dels Contes "divers".
Muntanyes i camins (i altres històries..).
Dibuixa'm un conte.
Sortir amb nens.
Contes logopèdics.
Coses de la Marta.
Racons de colors.
Baules de colors.
Diana educació: vivències i recursos.
Repartit en 15 blocs!! Moltes gràcies a tots.
Sempre agrada reconeixement a la feina feta. Moltes gràcies al bloc Trencaclosques, que és qui me l'ha atorgat.
Aquest premi es vol reconèixer l'esforç, la dedicació i la creativitat dels blocs.
Les condicions en rebre'l són:
- Incloure la imatge del Premi Dardos.
- Esmentar el bloc o blocs que l'han atorgat i fer-hi un enllaç.
- Repartir-lo a 15 blocs, els quals es considera que reuneixen les carcaterístiques abans esmentades.
"El cuc" Aula d'Acollida.
Bitàcola de Classe.
Recursos per a l'Educació Especial.
Diari d'una mestra d'Infantil.
Buscant idees.
Aula d'Acollida Llagostera.
Bloc dels Contes "divers".
Muntanyes i camins (i altres històries..).
Dibuixa'm un conte.
Sortir amb nens.
Contes logopèdics.
Coses de la Marta.
Racons de colors.
Baules de colors.
Diana educació: vivències i recursos.
Repartit en 15 blocs!! Moltes gràcies a tots.
8.12.12
2.12.12
1.12.12
27.11.12
24.11.12
Garlandes de Nadal
Ja comencem l'època de buscar decoracions nadalenques. Aquí unes de senzilles per fer amb els més petits.
10.11.12
3.11.12
La màgia del bosc.
Hi ha un bosc màgic on viuen les fades i està ple de nans, gnoms i follets. Un bosc on cada nit la lluna balla amb els seus amics i sempre sona una música plena d'encanteri. És un bosc especial, com aquest que il·lustra Asako Eguchi.
31.10.12
28.10.12
24.10.12
Poema de l'octubre.
OCTUBRE
Ningú no entén l'octubre
sense bolets,
vull dir dels de menjar,
no pas dels altres,
tant si són rovellons
com cama-secs
són bons tant per collir
com per menjar-se'ls.
El bosc és de tothom
i és generós,
però no hi podem fer
qualsevol cosa,
perquè sigui puixant
com volem tots
convé tractar-lo amb més
traça que força.
Si ho fem així, camins
i rierols,
arbres i vent i ocells
i bestioles
seran amics de tots,
i mantindrem
el seu record ben viu
de nit i dia
perquè per sempre més,
a xics i grans,
ens facin una grata
companyia.
Miquel Martí i Pol
21.10.12
Lletra de la cançó: La Castenyera.
8.10.12
Motricitat fina.
Treballem la motricitat fina, introduint objectes pel forat d'una ampolla: pasta de sopa, escuradents, arròs....
30.9.12
Amb agulles d'estendre.
28.9.12
2.9.12
Poesia del setembre.
SETEMBRE
El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.
Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent
ni
la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l'escola,
que ja deu estar
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
Miquel Martí i Pol
10.6.12
30.5.12
14.4.12
Mestres grans amb criatures petites.
Mestres grans amb criatures petites
E n aquesta ocasió, et proposem que opinis a partir de l'article de la Clara Guindulain. Quina és la teva experiència? Què en penses, de la situació que es planteja?
Mestres grans amb criatures petites
Quan em plantejo aquesta qüestió i penso en les diferències entre mestres grans i joves, el primer que em ve al cap és preguntar-me què necessita una criatura d'educació infantil de la seva mestra: afecte, seguretat, tranquil·litat, fermesa, límits, atenció, ordre, coneixement, sensibilitat, alegria, il·lusió per la vida... Tot això ho pot oferir una mestra gran i també una mestra jove. És més una qüestió de tarannà, no pas d'edat.
Nosaltres, les mestres grans, a més a més d'exercir la nostra professió, som persones, de la mateixa manera que ho són les mestres joves. Però potser sí que hi ha algunes vivències que experimentem de manera diferent, precisament a causa de la nostra edat i també perquè els anys viscuts molt probablement han fet canviar la nostra mirada.
Les mestres grans hem viscut més experiències, bones i dolentes. Tenim més seguretat (en principi...). Tenim més anys físics i, per tant, pot ser que patim més mals (el cos no és el mateix del de fa uns quants anys). Molt probablement, hem estat mares i, per tant, sabem què pot preocupar les famílies i per això ens podem posar més fàcilment en la seva pell.
Però també podem caure en l'error de pensar que allò que sempre ens ha funcionat no ho hem de canviar ni revisar. Podem pensar que, només per l'edat que tenim, ja som especialistes i ningú no ens ha de venir a explicar res. Podem deixar de formar-nos, perquè ja ens hem format prou. Podem caure en el desànim, perquè volíem canviar el món i resulta que, a hores d'ara, el món no ha canviat tant. Podem perdre la fe.
La nostra feina ens demana que ens adaptem contínuament, requereix que ens revisem i que ens reciclem periòdicament. No ens podem permetre perdre la confiança en els infants ni en l'educació. Si sentim que, per l'edat o pel que sigui, estem en un estat de fort desànim o d'esgotament, potser ens hem de plantejar seriosament si hem de continuar a l'escola. Si no podem encomanar les nostres ganes d'aprendre, la nostra alegria de viure, val més que ho deixem estar. I això, com dèiem al començament, no és només una qüestió d'edat, sinó del que pot arribar a oferir una persona, tingui els anys que tingui.
Clara Guindulain
Mestra d'educació infantil
Nou fòrum a la web de Graó.
E n aquesta ocasió, et proposem que opinis a partir de l'article de la Clara Guindulain. Quina és la teva experiència? Què en penses, de la situació que es planteja?
Mestres grans amb criatures petites
Quan em plantejo aquesta qüestió i penso en les diferències entre mestres grans i joves, el primer que em ve al cap és preguntar-me què necessita una criatura d'educació infantil de la seva mestra: afecte, seguretat, tranquil·litat, fermesa, límits, atenció, ordre, coneixement, sensibilitat, alegria, il·lusió per la vida... Tot això ho pot oferir una mestra gran i també una mestra jove. És més una qüestió de tarannà, no pas d'edat.
Nosaltres, les mestres grans, a més a més d'exercir la nostra professió, som persones, de la mateixa manera que ho són les mestres joves. Però potser sí que hi ha algunes vivències que experimentem de manera diferent, precisament a causa de la nostra edat i també perquè els anys viscuts molt probablement han fet canviar la nostra mirada.
Les mestres grans hem viscut més experiències, bones i dolentes. Tenim més seguretat (en principi...). Tenim més anys físics i, per tant, pot ser que patim més mals (el cos no és el mateix del de fa uns quants anys). Molt probablement, hem estat mares i, per tant, sabem què pot preocupar les famílies i per això ens podem posar més fàcilment en la seva pell.
Però també podem caure en l'error de pensar que allò que sempre ens ha funcionat no ho hem de canviar ni revisar. Podem pensar que, només per l'edat que tenim, ja som especialistes i ningú no ens ha de venir a explicar res. Podem deixar de formar-nos, perquè ja ens hem format prou. Podem caure en el desànim, perquè volíem canviar el món i resulta que, a hores d'ara, el món no ha canviat tant. Podem perdre la fe.
La nostra feina ens demana que ens adaptem contínuament, requereix que ens revisem i que ens reciclem periòdicament. No ens podem permetre perdre la confiança en els infants ni en l'educació. Si sentim que, per l'edat o pel que sigui, estem en un estat de fort desànim o d'esgotament, potser ens hem de plantejar seriosament si hem de continuar a l'escola. Si no podem encomanar les nostres ganes d'aprendre, la nostra alegria de viure, val més que ho deixem estar. I això, com dèiem al començament, no és només una qüestió d'edat, sinó del que pot arribar a oferir una persona, tingui els anys que tingui.
Clara Guindulain
Mestra d'educació infantil
Nou fòrum a la web de Graó.
24.3.12
Contes de CM2
Molt bé pels alumnes de CM2. Han participat en un projecte del programa "La Caravana" de RNA.
Contes:
Tresor de família (Assirem)
El nen del llac (Axelle)
El nen autista (Medhi)
14.3.12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)