26.12.13
9.12.13
7.12.13
6.12.13
4.12.13
Homenatge a Joana Raspall.
Avui ens ha deixat Joana Raspall, una gran poetessa.
Aquí deixem un dels seus poemes de Nadal.
Aquí deixem un dels seus poemes de Nadal.
La nit de Nadal
el bosc s'engalana;
els avets s'estiren
per fer la sardana
entorn del nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s'hi
i diu amb tristor:
- Jo ja no sóc bona
per res; ni tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
- Sí, que vals! No ploris!
Seràs el tió!
Joana Raspall.
26.11.13
18.11.13
9.11.13
28.10.13
Calendari de tardor. (cançó)
SETEMBRE que ens portes de nou la tardor,
tu deixes els boscos pel brau caçador.
Collim bones pomes que tu has madurat,
hem fet la verema i el camp hem llaurat.
OCTUBRE que daures el bosc que era verd,
el cup i la bóta de vi ens ha omplert.
T'enduus l'oreneta molt lluny, cel enllà;
però a l'hort la magrana tu has fet coronar.
NOVEMBRE que plores regant els camps
bolets i castanyes duus a xics i grans.
El dia s'escurça, se'n va Sant Martí,
les fulles ja cauen el fred és aquí.
DESEMBRE que arribes amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes fa el cim més suau.
L'anyada s'acaba, t'enduus la tardor,
però amb tu torna sempre el Nadal del Senyor.
les fulles ja cauen el fred és aquí.
DESEMBRE que arribes amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes fa el cim més suau.
L'anyada s'acaba, t'enduus la tardor,
però amb tu torna sempre el Nadal del Senyor.
Cançó popular polonesa.
Adaptació: M. Martorell
27.10.13
19.10.13
La castenyera rockera
La castanyera rockera
La catanyera està molt estranya
no vol torrar mai més castanyes.
La castanyera vol ser rockera
i si no pot, serà castellera.
A mi això, ben bé no m'agrada
perquè no sé torrar les castanyes.
Mai més castanyes torrades al foc,
ara castanyes que ballen el rock.
Si us plau castanyera, un únic favor,
torra'ns castanyes a la tardor.
La castanyera ara ven castanyes,
castanyes torrades a ritme de rock.
18.10.13
Centenari de l'escola francesa de Canillo. 1913-2013
Setmana plena de celebracions i, a més, un segell per festejar un any tan important per a l'educació d'Andorra.
Imatges de l'exposició
17.10.13
La Rínxols d'or fa una sopa freda de meló.
La Rínxols d'or ensenya a fer una sopa freda de meló - Televisió de Catalunya
Després de treballar el conte de "Els tres óssos i la Rínxols d'or", podem veure el vídeo amb els nens.
Després de treballar el conte de "Els tres óssos i la Rínxols d'or", podem veure el vídeo amb els nens.
15.9.13
2.9.13
El mot TORNADA
Avui, ha estat el primer dia laboral de molts mestres, ha estat el dia de la tornada. El dia que es torna a la feina, a la rutina del treball, el dia després de les vacances.
Els francesos tenen una paraula específica: la rentrée. En castellà, és la vuelta (atenció a no fer una traducció literal: volta a l'escola), perquè per la gent de parla catalana, una volta és un gir, una vegada, un passeig, una cursa... però no té res a veure amb el fet de tornar cap a un lloc.
Els francesos tenen una paraula específica: la rentrée. En castellà, és la vuelta (atenció a no fer una traducció literal: volta a l'escola), perquè per la gent de parla catalana, una volta és un gir, una vegada, un passeig, una cursa... però no té res a veure amb el fet de tornar cap a un lloc.
1.9.13
24.6.13
Nit de Sant Joan, nit màgica.
La Nit de Sant Joan, una nit màgica i especial, una nit que reflexa el nostre refranyer popular. Aquí us deixo unes dites extretes del blog Un polsim de refranys.
Abans de Sant Joan, pluja beneïda; després de Sant Joan, pluja maleïda.
Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam.
A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres.
A Sant Joan, vénen i van.
Bany de Sant Joan, salut per tot l'any.
D'olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
De Nadal a Sant Joan, mig any cabal.
Da Nadal i Sant Joan, només n'hi ha un cada any.
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel.
Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan.
El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
El millor sant és Sant Joan.
El que Sant Joan no té, ho manlleva a Sant Pere.
El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal, si hom sap guarda'l.
El vent que bufa per Sant Joan, bufa la resta de l'any.
Els focs de Sant Pere, se salten pel darrere, i els de Sant Joan, se salten pel davant.
Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants.
Fins a Sant Joan i Sant Pere no dormis a l'era.
Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal.
Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam.
Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any.
L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat.
La dona que el seu marit vulgui matar, que li doni cols per Sant Joan.
La llaurada de Sant Joan per quatre femades val.
La llaurada de Sant Joan, molts la saben i pocs la fan.
La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp.
La pluja de Sant Joan s'emporta les avellanes i les glans.
Les olives per Sant Joan són com un gra de sal; per Sant Pere, com un gra de pebre.
Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca.
Nit de Sant Joan, nit d'amoretes.
No maduren totes per Sant Joan, sempre en queden per Sant Pere.
Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, Maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol.
Per Nadal al jóc, per Sant Joan al foc.
Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere a l'era.
Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera.
Per Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant.
Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any.
Qui es gronxa per Sant Joan, creix més d'un pam.
Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l'any.
Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal.
Sant Antoni es va enamorar d'un porc; Sant Joan, d'un be i jo de vostè.
Sant Joan en dilluns, ventura a munts.
Sant Joan en dimarts, mala ventura a grapats.
Sant Joan en dimecres, només dura un vespre.
Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous.
Sant Joan en divendres, collita de cendres.
Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no menja.
Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou.
Bon Estiu a tots!!!
21.5.13
11.5.13
Capsa de la relaxació.
És una capsa que conté plomes per acariciar, boletes de cotó, una capseta petita de música, una altra imitant el so del mar, massatge al cap, massatge al cos... imaginació i creativitat per relaxar-se!!
Trobat a Educació emocional, una filosofia de vida.
Blog molt interessant!!
4.5.13
28.4.13
27.4.13
21.4.13
Cançó de Sant Jordi.
LLETRA
Nens pareu bé les orelles, una història us contarem,
la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps.
A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar,
que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar.
Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits,
la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!
DRAC DRAC DRAC FUIG D'AQUÍ (FUIG D'AQUÍ!)
SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC!
NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!),
I AMB SANT JORDI GUANYAREM!
Ningú volia servir d'àpat, del monstre d'alè pudent,
tenia més d'una càries, no es rentava mai les dents.
Cada matí a la plaça es reunia el veïnat,
i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac.
Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei,
i li tocà a la princesa, oferir la seva pell...
DRAC DRAC DRAC...
Anà a la cova del drac, l'endemà de bon matí,
perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir.
Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada
va aparèixer a l'horitzó una armadura que brillava.
Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança
i cridà amb veu de tro: -Deixa anar a la noble dama!
DRAC DRAC DRAC...
Abans que clavés les urpes i s'empassés la princesa
Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa.
Però estava malferit i les ales no volaven
i els dos dalt del cavall de seguida l'atraparen.
El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça
però abans de decidir li donaren la paraula...
"SÓC EL DRAC, ESCOLTEU!
PERDONEU, EM SAP GREU...
JO NO HO VOLIA FER, M'HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI
QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L'OR PER ELL!"
REI REI REI, FUIG D'AQUÍ (FUIG D'AQUÍ!)
AL TEU POBLE HAS TRAÏT
NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!)
I TOTS UNITS GUANYAREM!
REI REI REI...
la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps.
A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar,
que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar.
Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits,
la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!
DRAC DRAC DRAC FUIG D'AQUÍ (FUIG D'AQUÍ!)
SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC!
NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!),
I AMB SANT JORDI GUANYAREM!
Ningú volia servir d'àpat, del monstre d'alè pudent,
tenia més d'una càries, no es rentava mai les dents.
Cada matí a la plaça es reunia el veïnat,
i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac.
Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei,
i li tocà a la princesa, oferir la seva pell...
DRAC DRAC DRAC...
Anà a la cova del drac, l'endemà de bon matí,
perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir.
Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada
va aparèixer a l'horitzó una armadura que brillava.
Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança
i cridà amb veu de tro: -Deixa anar a la noble dama!
DRAC DRAC DRAC...
Abans que clavés les urpes i s'empassés la princesa
Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa.
Però estava malferit i les ales no volaven
i els dos dalt del cavall de seguida l'atraparen.
El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça
però abans de decidir li donaren la paraula...
"SÓC EL DRAC, ESCOLTEU!
PERDONEU, EM SAP GREU...
JO NO HO VOLIA FER, M'HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI
QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L'OR PER ELL!"
REI REI REI, FUIG D'AQUÍ (FUIG D'AQUÍ!)
AL TEU POBLE HAS TRAÏT
NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!)
I TOTS UNITS GUANYAREM!
REI REI REI...
Més recursos, cliqueu aquí. Bloc "Idees magistrals"
10.4.13
26.3.13
Els dies
Els dies
(Isabel Barriel)
Mira com passen els dies,
comencen, avacen, s'acaben,
remuguen a voltes mandrosos
i fan carreteres
pels camps incerts curiosos del temps.
Hi ha uns dies que destaquen
i ballen contents i canten i s'amaguen
i volen que els busquis després al pou dels records.
Hi ha d'altres ben tristos
decorats amb flonjos núvols negres o grisos
que ens espanten com les pitjors tempestes terribles amb llamps i trons.
I uns altres neixen avorrits
i gemeguen quan són encara petits,
creixen i es perden de seguida a l'aiguabarreig de l'oblit.
I... què passa a la vida amb aquelldia especial?
El que t'il·lumina a l'albada amb el sol tot vestit de blanc,
el que et pinta les hores amb pinzellades de safirs i diamants,
el que t'omple l'horitzó d'esperança
i els rius del voltant d'aigües serenes i clares,
el que entra a l'existència en silenci al matí i es queda,
el que alimenta amb efluvis i flaires de flors el teu cor,
el dia que trobes l'enginy o la clau del tresor,
el que et desvetlles al ritme sonor de les onades del mar,
aquell que t'estira la musculatura facial i et fa riure una mica de tot...
14.3.13
Gallina de Pasqua
M'ha robat el cor aquesta gallina dins de l'ou.
L'he trobat a "El racó de l'infant", piqueu per anar-hi.
Instruccions:
La manualitat es pot realitzar de dues maneres o bé amb una cinta o bé amb un pal de gelat.
Materials:
- fotocòpia del dibuix.
- retoladors.
- tisores o puntxons.
- cola d'enganxar.
- una cinta o bé un pal de gelat.
Crec que també podria utilizar-se la gallina sola amb un tub de paper de wc al darrere per posar-hi una bosseta amb ous de xocolata.
Aquí teniu la meva versió d'aquesta gallina.
Bona Pasqua!!!
2.3.13
Treball oral
Parlem de ...
Es tracta d'una idea molt bona per treballar l'oral. Crec que es pot adaptar a diferents nivells. Trobada al blog Pavelló d'Infantil. Moltes gràcies.
22.2.13
Centenari de la Joana Raspall.
S'obre l'any Joana Raspall, nascuda el 1913, per tant aquest any serà centenària al mes de juliol. Aquí us deixo la pàgina web del seu centenari i també el seu bloc personal. Per anar-hi piqueu damunt la imatge.
Aquí us deixo una de les seves poesies:
DOS CUQUETS
Un cuc diu a l'altre:
- Amiguet, d'on véns?
fas molt mala cara;
no m'agrades gens!
- Ai, si tu sabessis!
M'he vist obligat
a marxar de casa...
- Doncs, què t'ha passat?
- El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.
15.2.13
14.2.13
La Quaresma.
Avui tamé comense la CORESMA. Coresma ve de coranta. Coranta dies abans de la Pasqua. Coranta ere (i encara u és) un numbro magic: lo diluvi va durá 40 dies i 40 nits, Moises va passar 40 dies a la muntanya i Jesus 40 dies al desert. Lo Ali-Baba lacompañaven 40 lladres. I a con vos enfadeu am algú li fotrieu 40 óst..! Pró això ve de lluny! Abans que su fesson seu les religions (los de lislam tenen lo ramadá que tamé son 40 dies) ja los romans , i abans tamé , tiniven astipulat un tems que la gent feven bondat a l'hora de minjá i beure. I aixó eren cap a 7 setmanes o 40 dies que es lo que dure la Coresma. Sa de doná tems al cos que as refasso de les bacanals!! Després los capellans i van afegir lo de la penitencia i allo de "polvo eres i en polvo te convertirás". I los únics que minjáven carn i ous eren ells!! i així estaven de grassos!!
Au, bona CORESMA, i feu un poc de regim que no us fara mal!!
Au, bona CORESMA, i feu un poc de regim que no us fara mal!!
13.2.13
La matança del porc a Canillo
Tradició que per aquesta época es feia a cada casa de la parròquia i que ara s'està recuperant per part de la gent gran.
Andorra basa la seva gastronomia en la seva manera de viure. La seva economia eren vaques, ovelles i porcs. Per tant, els aliments base era la carn, la llet i el formatge; d'aquí surt el formatge de tupí, fermentat en un recipient de fang amb all i aiguardent.
El plat de verdura més típic és el trinxat, preparat amb col verda, trumfes i talls de cansalada, que sol acompanyar-se amb arengades i bitxo.
A l'hivern amb la matança del porc, obtenien una gran quantitat d'embotits: la donja, la bringuera, el bull, el bisbe, la llonganissa, la botifarra i el pernil que servia de base a les rostes amb mel.
De tot això, en surt "Lo Mandongo" o "Lo Mondongo" que és el conjunt de carn i additius amb què es prepara l'embotit del dia de la matança; també es refereix al procés d'elaboració de la carn i els embotits.
Amb els nens de l'escola, vam poder observar el procés de l'elaboració de les botifarres. Molt interessant per la curiositat dels infants!!!
Aquí us deixo unes imatges.
10.2.13
6.2.13
Sistema educatiu a Finlàndia.
Hi ha un país que els nens van a l'escola menys hores al dia i són els millors, hi ha un país que els professors no són avaluats, però la seva feina és valorada per les famílies. És Finlàndia!!
4.2.13
Pregó de Carnestoltes.
PREGÓ DE CARNESTOLTES
Sóc el Carnestoltes,
el Rei dels
poquesoltes.
Us faig saber que he
arribat
i que l’avorriment ja
s’ha acabat.
La gresca ja és aquí.
Anem-nos a divertir.
cantarem, ballarem i
riurem
i d’allò més bé en ho
passarem.
Petits i grans, menuts
i gegants,
poseu-vos disfresses
ben elegants!
Aprofiteu i fem
xerinola
una estona cada dia a
l’escola.
A les monitores i
coordinadores,
que maques que sou
totes!
Però una cosa us diem
mentre mengem
canteu-nos cançons
o farem guerra de
cigrons.
La festa ja és aquí,
i perquè sigui així,
aquestes consignes anem
a sentir!!
Dilluns, dimarts i
dimecres
una consigna diferent
heu de portar
per a la gresca poder
participar.
AVUI, DILLUNS DEL REVÉS
LA ROBA US HEU DE POSAR.
DEMÀ DIMARTS DEL VOSTRE ESPORT PREFERIT,
TRIEU UNA PEÇA AMB DELIT.
AQUEST DIMECRES, DEIXEU TOTS ESPATARRATS,
VENIU DE PROFES DISFRESSATS.
Que comenci la festa!
Que comenci el
Carnaval!
Que comenci la gresca
i el terrabastall!!
3.2.13
La Candelera
La Candelera
Se celebra el 2 de febrer, tal com diu el refrany: "La Mare de Déu del Candeler, a dos dies del febrer".La Candelera és el dia que es desmunten els pessebres i es desen les figures fins a l'any vinent, tanca el cicle de Nadal i comencen les celebracions de les festes de Carnestoltes que precediran a la Quaresma. Aquesta condició de moment de transició és ben present en el nostre refrenyer quan diu: "Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera", o quan es refereix a l'allargament del dia: "Per la Candelera, una bona entera".
Extret de: "Les festes tradicionals que no es poden perdre", d'Antoni Dalmau.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)